Avui, 13 d'octubre de 2009, ens ve de gust explicar-vos la història d'un senyor anomenat Guzman. De fet, més que venir-nos de gust, ens ve donat com una necessitat.
Vet aquí una vegada, a la bonica ciutat de Badalona, hi vivia un vellet molt simpàtic anomenat Guzman. Expliquen aquells que el conegueren que era tan bona persona i estimava tant el seu barri que el van nomenar president de l'associacó de veïns de la zona. Es cuidava de tots aquells que demanaven el seu consell o ajuda, i va ser tanta la necessitat que va trobar al seu barri que gairebé va oblidar les seves obligacions com a president de l'associació, doncs sempre estava vetllant per aconseguir recursos per als més joves, als més grans o als més necessitats.
Veient que el càrrec se li escapava, va decidir obrir una associació de caire social a la qual va anomenar Amics del Gorg Mar. Primer van atendre a la gent gran amb una pensió tant justa que no podien pagar el lloguer del pis i menjar alhora. Després van donar resposta a les necessitats dels desamparats, a les famílies sense recursos, als aturats, als abandonats, als exclossos... i a tots aquells que van sol·licitar la seva ajuda.
Els anys van anar passant i el senyor Guzman es va anar fent més gran i més delicada es va fer la seva salut. Les crisis i recessions es succeien però a ell no el van aturar mai: va tocar a la porta d'empreses, bancs d'aliments, fons europeus, polítics, amics i familiars... res no el va aturar.
Avui, el senyor Guzman i els Amics del Gorg Mar donen menjar a 10 mil famílies badalonines cada trimestre, entre molts altres serveis. La salut del senyor Guzman es debilita però les ganes de seguir lluitant no ho fan. Ell no serà el Nobel de la Pau d'enguany, però seguirà endavant.
Modestament, s'engega una campanya de recollida d'aliments, del 13 al 17 d'octubre; sabem que amb aquesta campanya no salvem Badalona de la fam, però recordem que homes de 80 anys i la gent que els acompanya ho fan cada setmana.
